Amunt els damnats de la terra,
amunt els qui pateixen fam,
la força pel dret és vençuda,
s’acosta el bell temps de la pau.
Del passat destruïm misèries,
esclaus aixequeu vostres cors,
la terra serà tota nostra,
no hem estat res i ho serem tot.

És la lluita final,
unim-nos i demà
la Internacional
serà el gendre humà.

No esperes salvacions supremes
de déus, de reis ni de tirans,
obrer, és la sang de tes venes
la que triomfant et salvarà.
La força del tirà sotmesa
ton puny deixarà quan voldràs;
atiem la fornal encesa,
el ferro és fill del nostre braç.

És la lluita final,
unim-nos i demà
la Internacional
serà el genere humà.

Obrers, camperols, la batalla
ha començat i finirà,
la terra és per qui la treballa,
qui no treballa morirà.
Si del cel de la nostra terra
foragitem dels corbs l’estol,
pau ferma seguirà a la guerra
i sempre més brillarà el sol.

És la lluita final,
unim-nos i demà
la Internacional
serà el genere humà.

Однако данный ансамбль поёт немножко не так. Может быть, кто из товарищей филологов-романистов владеет данной мовой? Потому как лично я по-каталански разумею, но не размовляю...